1941

Eduard Arranz-Bravo neix a Barcelona al carrer Tamarit, nº 74, el 9 d’octubre. Fill d’Antolín Arranz de Blas i Angèlica Bravo de Llaguna, argentina de mare italiana i pare canari. És el menor de set fills, tots barons.

1959

Ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, situada a l’època al carrer Avinyó. Fa amistat amb Paquito Artigau, Gerard Sala, Puiggrós, Serra de Ribera, Pedro Giralt, Robert Llimós i Rafael Bartolozzi.
Decepció davant de l’actitud retrògrada del professorat, en excepció del professor de teoria de l’art: Rafael Santos Torroella.

1961
Viatja a Itàlia, que l’impressiona vivament. Primera exposició individual al Club Universitari de Barcelona.

1965
Neix el seu fill Sergi.
 Exposicions individuals a Eivissa, Saragossa i Barcelona.

1967
Canvi radical a la seva pintura en crear un corrent que els crítics han denominat “nova figuració”, terme que detesta.
 Rep els premis de la Biennal Estrada Saladrich i de la Biennal de l’Esport.

1956

Estudis de Batxillerat a l’Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona. És suspès pel professor de dibuix, que està convençut que calca els treballs que li presenta.

1958
Viatge a París. Primeres obres abstractes. Coneix el físic Miquel Masriera, que l’anima a continuar pintant.

1962
Presentat per Miquel Masriera, exposa a l’Ateneu Barcelonès.

1964
Es casa amb Carme Mestres, també pintora, que havia conegut a l’Escola de Belles Arts.
Guanya el Gran Premi i Medalla d’Or a la Biennal Internacional d’Eivissa.

1966
Neix la seva filla Natàlia.
 Servei militar a l’arma d’artilleria.
 Gràcies a la mediació de Santos Torroella, participa a l’exposició Nuevas Expresiones, decisiva exposició a la Sala Gaspar de Barcelona amb Robert Llimós, Gerard Sala i Rafael Bartolozzi.

1968
Diverses exposicions en grup amb Bartolozzi, Llimós i Gerard Sala.
 Rep el premi Inglada Guillot, en la desena edició del concurs.

1970-80

Inicia una intensa col•laboració amb Rafael Bartolozzi de deu anys d’exposicions, actes, edificis pintats, disseny i tota una sèrie d’activitats molt diverses.
Cal destacar la pintura exterior de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès, els edificis a Magalluf i la casa de Camilo José Cela a Mallorca, les exposicions antològiques de La Ciudadela de Pamplona i la del Col•legi d’Arquitectes de Santa Cruz de Tenerife.

1981
Primera exposició individual a la Galeria Cadaqués, de Lianfranco Bombelli.

1983
Important exposició antològica a la Sala Gaspar de Barcelona, que reuneix, a banda de la sèrie Abraçades, una selecció de les obres més destacades de diferents períodes, així com tota la sèrie complerta de les seves escultures de marbre i bronze.

1985
S’instal·la al nou estudi de Cadaqués.
Escultura de bronze en gran format L’Acollidora, per la Rambla de Just Oliveres de L’Hospitalet de Llobregat.
Exposa a la FIAC de París.

1989
Viatja a Brasil. Important exposició al Museu d’ Art Modern de Sâo Paulo.
Exposició antològica al Palau Robert de Barcelona.
Il·lustra El callejón de los milagros, del premi Nobel Naguib Mahfuz.

1991

Diverses exposicions a París, Bonn i Nova York, any en que inicia una presència continuada en aquesta ciutat. Edició dels Poetas Americanos per a la Galeria Ergane de Nova York.
 Direcció artística a la pel•lícula El largo invierno, de Jaime Camino. 
Mentre li construeixen la nova casa-estudi a Vallvidrera, amb projecte de Lanfranco Bombelli, s’instal•la a un estudi al carrer Comtal de Barcelona.

1993

Organitzada per l’Institut Català d’Estudis Mediterranis, exposició antològica a la Casa de Cultura de Girona.
Continua amb una presència molt destacada a Alemanya amb exposicions a Munic, Bonn i Berlín. De nou, als Estats Units, a Washington i a Nova York.

1997

Exposicions a Barcelona, Frankfurt, Bilbao, Londres, Hannover, Madrid i Viena. Nova exposició a les Franklin Bowles Galleries de Nova York. Monografia sobre la seva obra de l’editorial Blume de Barcelona. Fa 40 pintures originals per al programa del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

2002-2003
Exposició al Museu Juan Cabré de Calaceit, així com diverses exposicions a Coral Gables a Florida, a Miami, a Barcelona.
 Dobles exposicions a Mallorca i a Girona, una a la Capella de Sant Nicolau i l’altra a la Fontana d’Or. Aquesta última recull molt especialment treballs de l’època de Cadaqués.
 A Madrid realitza diverses sèries de gravats com la sèrie Elementos i  Las latitudes del pintor. Pinta la sèrie Big Anima. Amb el cuiner Ferran Adrià realitzen una obra conjunta per donar-la benèficament.

2005

Exposició antològica a l’Edifici Miramar de Sitges organitzada per Ricard Planas i l’Ajuntament de Sitges. Exposa al Museu d’Història de L’Hospitalet tots els projectes per les escultures de L’Acollidora i El Pont de la Llibertat. Amb l’edició del catàleg raonat de l’obra gràfica, s’exposa una completa mostra de gravats a la Fundació Caixa Manresa. Noves exposicions a Bilbao, Nova York i San Francisco. S’inicien els treballs per a la creació de la Fundació Arranz-Bravo.

2006-2007
Es fa la primera exposició dels fons de la Fundació Arranz-Bravo al Centre Cultural Tecla Sala de L’Hospitalet, amb edició de catàleg i DVD a càrrec del crític d’art Albert Mercadé.
 Exposicions a Lleida, Santiago de Compostel•la, Londres, Nova York i San Francisco. Inauguració de l’escultura El Pont de la Llibertat amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla, l’alcalde de L’Hospitalet Celestino Corbacho i altres autoritats. Es constitueix oficialment la Fundació Arranz-Bravo.

2009

La Diputació de Barcelona organitza una exposició itinerant dels fons de la Fundació Arranz-Bravo per Catalunya fins el 2010.

2011

L’Auditori Barradas de L’Hospitalet acull una mostra a partir dels fons de la col·lecció de la Fundació Arranz-Bravo.

2013

La Fundació Arranz-Bravo presenta una exposició retrospectiva d’escultura, Arranz-Bravo. Escultura

2015
Gran exposició de pintura en gran format -Arranz-Bravo. Magnus-, realitzada en co-producció amb el Centre Cultural de Terrassa, el Centre Cultural de la Tecla Sala i la Fundació Arranz-Bravo de L’Hospitalet.

Del període dels 70 també cal destacar l’exposició Mides universals, amb 170 obres, al Saló del Tinell de Barcelona i a la XXXIX Biennal de Venècia, l’exposició antològica al PalauSolleric i a la Llotja de Palma de Mallorca i una sèrie d’exposicions individuals a diferents països.
És igualment molt important la seva amistat i col•laboració amb Joan Ponç.

1982
Per primera vegada exposa la sèrie Abraçades, a la Galería Miguel Marcos de Saragossa.

1984
Es reuneixen més de dos-centes obres al Centre Cultural de Terrassa, en una exposició patrocinada por la Generalitat de Catalunya.
Realitza la direcció artística de la pel·lícula El balcón abierto, de Jaime Camino.

1986-1988
Diverses exposicions, edicions i accions a Heidelberg, València, Madrid, Amsterdam, Barcelona, Cadaqués, París i Rio de Janeiro.
Noves escultures de bronze i ceràmica. Realitza la sèrie de litografies La casa. Pinta la sèrie Pantocrators.
Direcció artística de la pel·lícula Luces y sombras, del director Jaime Camino, per la que rep el premi a la millor direcció artística atorgat per la Generalitat de Catalunya.
Dirigeix, amb Peter Gersina, la pel·lícula Triade, amb Bigas Luna com actor.
A l’estiu de 1987 realitza la acció Cadaqués blau, al passeig de Cadaqués, amb una gran afluència de públic.
Monografia sobre la seva obra editada per La Polígrafa de Barcelona.

1990

Exposicions a Madrid, Santander, Palma de Mallorca, Museu Olímpic de Lausana que li compra totes les obres dedicades als esports olímpics. Per primera vegada exposa a Nova York.

1992
Antològica al Paço Imperial de Rio de Janeiro,on anteriorment representant a Espanya, només hi havien exposat Pablo Picasso i Joan Miró.
 Exposa al Pavelló de Catalunya a l’Expo Mundial de Sevilla .
Exposicions a Birmingham, Bonn i Nova York.
 Amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona fa una sèrie de segells de correus.

1994
Diverses exposicions a Catalunya: a Sant Feliu de Boada, Colera i Cadaqués, que es complementen amb exposicions a Hong Kong i a Nova York.
Realitza l’escenografia de Contes de Viena, dirigida per Pep Munné al Teatre Condal de Barcelona.

1996

Exposa a la Fira ARCO de Madrid, a Barcelona, a Bergisch Gladbach. Exposicions antològiques al Centre Cultural Tecla Sala de L’Hospitalet -organitzada per Maria Lluïsa Borràs-, a les sales del Centre Cultural de la Caixa de Terrassa i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
 Il•lustra profusament Homenatge a Catalunya de George Orwell, editat pel Círculo de Lectores de Barcelona.

1998

Primera exposició a les Franklin Bowles Galleries de Nova York on inicia una intensa col•laboració amb aquesta galeria, que introdueix la seva obra arreu del món.
Exposicions a Barcelona, Segòvia, Bilbao i Bad Honnef.
 Presenta la sèrie Faith al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid. Exposa de nou a Alemanya, aquesta vegada a Freiburg.
 Realitza l’escenografia per a Del bressol a la cadira passant pel banc, de Martí Peraferrer a la Sala Muntaner de Barcelona.

2004
Exposa per primera vegada a San Francisco i de nou a Nova York, a les Franklin Bowles Galleries. Presenta a Madrid la seva obra gràfica i un conjunt de nous olis.

2008

Exposa a la Sala Capitular del Museu de Sant Cugat. Presenta la darrera obra a Londres, Nova York i San Francisco, amb gran èxit.

2010

Realitza les seves exposicions anuals a les galeries Franklin Bowles Galleries, a San Francisco i 
New York. També exposa a Roma, a la Galeria Edieuropa, així com a la ciutat de Barcelona, a la Galeria Àmbit i a l’Hospital Vall d’Hebron.
 Paral·lelament la Fundació Arranz-Bravo organitza les exposicions temàtiques, Arranz-Bravo: Impaktes i Arranz-Bravo. Autoretrats.

2012

La Fundació Arranz-Bravo presenta el projecte L’enigma de la llum, instal·lació feta amb puntures, escultures, gravats i obra sobre paper

2014

Primera exposició a la Xina, de la ma de la galeria Liu Fine Arts. Parel·lelament, també realitza la primera exposició individual a Moscú.