Arranz-Bravo a Cadaqués.

Exposició actual

Eduard Arranz-Bravo ha sigut un dels artistes catalans que va viure amb més intensitat el que s’ha anomenat com la darrera època daurada de Cadaqués: els anys setanta i vuitanta, un moment en que es donaren trobada a la població empordanesa artistes com Marcel Duchamp, Richard Hamilton, John Cage, Merce Cunningham, Diether Roth, Joan Ponç o Salvador Dalí. El seu estudi-residència a la fàbrica de Sardines (on hi va viure permanentment entre 1985 i 1991) va esdevenir ser un dels punts de confluència de la comunitat artística, on hi tingueren lloc recitals de màgia de Joan Brossa, accions musicals de John Cage, gravacions de cinema, debats, exposicions i happenings. Així mateix, Arranz-Bravo va ser l’artista que més vegades va exposar a la galeria Cadaqués de Lamfranco Bombelli (fins a 14 ocasions), un dels nuclis artístics de la població. L’exposició vol recrear aquest ambient internacional i creatiu, així com rememorar l’amistat estreta que va unir Arranz-Bravo amb amics propers com Richard Hamilton i Diether Roth, a través d’obres i documents de la col·lecció personal de l’artista així com provinentsdel MACBA (Interfaces, Hamilton-Roth, 1979).

L’ambient obert i trencador de Cadaqués inspirà un nou moment artístic a Arranz- Bravo, més experimental i poifacètic. L’exposició mostra l’obertura de l’artista a l’acció performàtica, tant al seu estudi (Accions amb Roberto Rambaldini (1980) oPeter Gersina (1985), Acció Un (1985), Acció Al Jonson (1985,) com en el marc urbà de Cadaqués (Cadaqués Blau, 1987). També s’endinsà en el terreny cinematogràfic (com a director del film Triade amb Peter Gersina i Bigas Luna); i s’aplicà per primer cop en el gènere escultòric, desarrollant sèries en terracuita i bronze produides per Lanfranco Bombelli. Així mateix, la seva obra pictòrica es torna també ara més oberta, simbòlica i afirmativa.

L’exposició presenta un recull d’obres significatives entre 1985 i 1992, provinents tant del fons de la fundació Arranz-Bravo com de la col·lecció particular de l’artista. La mostra es clou amb una sèrie d’homenatges contemporanis del pintor català dedicats a l’evocació de Cadaqués, un dels quals realitzat amb l’artista Bernat Daviu, que vol homenatjar l’esperit fèrtil col·laboració artística que va regnar en el curs dels anys vuitanta a la població empordanesa.

L’exposició s’acompanya amb un catàleg, amb una entrevista de Bernat Daviu i Albert Mercadé a Eduard Arranz-Bravo, i el text d’Albert Mercadé: Arranz-Bravo i l’âge d’or de Cadaqués.