Arranz-Talo. Los extremeños

 Los Extremeños és un projecte artístic realitzat per Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1942) i Felipe Talo (Barcelona, 1979). Pintures, vídeos, teles, cartes, escultures, caixes, dibuixos i objectes quotidians manipulats són el resultat d’un procés intens de transferència artística entre tots dos creadors, en una proposta que pretén recuperar, des d’una mirada contemporània, l’esperit de col·laboració creativa viscut pel propi Arranz-Bravo durant els anys setanta i vuitanta, amb artistes com Rafael Bartolozzi, Jaime Camino, Bigas Luna, Ferran Adrià o Richard Hamilton.

Lose Extremeños és una exposició que recull un camí d’anada i tornada. Durant els darrers deu mesos Arranz-Bravo ha anat rebent un conjunt de caixes amb objectes al seu interior. Són les anomenades caixes psíquiques de Felipe Talo, les quals incorporen objectes de densa càrrega anímica recollits pels carrers de Berlin i intervinguts per l’artista. Els mateixos objectes han estat posteriorment transformats per Arranz-Bravo al seu estudi de Vallvidrera. Es tracta, com afirma Felipe Talo, d’una operació de canibalisme espiritual, on es procedeix, emulant a antics rituals animistes, a una transferència psíquica on el jo es reivindica com a altre. Aquesta concepte de l’alteritat del jo, es materialitza en un conjunt artístic híbrid on les vores del jo es difuminen, creant un miratge d’identitat. ¿On és el veritable Arranz-Bravo? ¿On està el veritable Talo? A Los Extremeños la veritat es torna mentida, i la mentida veritat.

Format a la universitat de Barcelona, amb estudis de Belles Arts i filosofia, des del 2003 Felipe Talo ha residit i exposat a Mèxic, Madrid (galeria LaAlegria), Shanghai i Berlin (Bananaprojects). Des del 2009 que ve desarrollant el projecte Metempsicosis. Durant tots aquests anys ha mantingut una correspondència ininterrumpuda amb Arranz-Bravo. L’exposició Los extremeños és la plasmació d’aquesta deriva.

L’exposició es complementa amb l’edició d’un catàleg i un text crític de Sonia Fernández Pan.