Contra Arranz-Bravo

Una exposició col·lectiva, amb obres de Gerard Ballester, Lluc Baños i Natàlia Giné, comissariada per Aina Mercader. La Fundació Arranz-Bravo de L’Hospitalet de Llobregat acull, de l’1 d’octubre al 6 de desembre, l’exposició col·lectiva Contra Arranz-Bravo.

Els treballs dels tres artistes, que transmuten entre l’escultura i la instal·lació, interpel·len l’espai en el sentit més ampli i perequià (Georges Perec, 1936-1982) del terme i parteixen de 0 s’enfronten directa o indirectament amb el treball i la gramàtica d’Eduard Arranz-Bravo.

La comissària ha convidat als joves creadors a seleccionar obres d’Arranz-Bravo, entre les quals hi ha dibuixos de joventut, pintures i aiguaforts de diverses èpoques. D’aquesta manera, es fan seu el treball d’Arranz-Bravo i es presenta una nova lectura del fons de l’artista.

Contra Arranz-Bravo ocupa tot l’espai expositiu de la Fundació (normalment la sala està dividida entre, als primers passadissos, l’exposició temporal de propostes emergents i, al fons, la temporal d’Arranz-Bravo) amb obres dels quatre artistes. Les propostes de Ballester, Baños i Giné entren en contacte amb les peces del mestre d’una manera més o menys explícita. A vegades s’hi refereixen directament, altres hi fan una picada d’ullet, o són utilitzades com a base per a crear i donar forma als propis projectes.

La major part del material exposat és obra site specific, pensada a propòsit per aquesta mostra i prenent com a punt de partida les formes, colors i temes recurrents d’Arranz-Bravo.

Diem que la realitat s’explica a partir del temps i l’espai, però, descobrim amb Perec que l’espai en si mateix és una realitat. Tot passa en l’espai (domèstic, quotidià, expositiu) i tot es pot acabar reduint a espai. A Contra Arranz-Bravo, els tres artistes el viuen, l’ocupen, l’interroguen, l’investiguen i el treballen amb total llibertat i solvència.

A l’espai exterior: ja sigui al pati de la Fundació (Ballester treu fora de la sala d’exhibició els mòduls recreats amb fusta que fan de paret i separen la sala) o al carrer de L’Hospitalet de Llobregat (Giné està interessada per la mesura de les coses. Per exemple, s’esforça a saber quina distància hi ha del terra a la part més alt del Pont de la Llibertat d’Arranz-Bravo –situat a la Rambla de Marina– prenent la seva alçada com a mesura de referència i portant-la, a manera de gran vara vertical, al pati de la Fundació).

A l’espai expositiu: Ballester proposa Desplaçar l’entrada, una gran cortina de plàstic, molt abans d’arribar a la sala; i s’adapta a l’arquitectura de l’espai amb el projecte en cartó de Peces per a… (cantonada, sòcol). A més, dificulta la visibilitat d’algunes pintures o força recorreguts, a partir de la instal·lació d’uns plafons translúcids.

A l’espai domèstic: Baños projecta el seu vídeo-performance Interaccions, que proposa un joc de desdoblament en el temps i en l’espai, on fa diverses accions i interactua amb objectes quotidians o materials trobats. El dia de la inauguració realitzarà la performance en viu que quedarà gravada i es projectarà en loop a l’exposició. A més, inclou Senyalètica, el seu propi llenguatge de símbols amb el qual descriu la realitat i alguna de les obres d’Arranz-Bravo exposades.

Contra Arranz-Bravo s’inaugura l’1 d’octubre, a les 20h, coincidint amb el Barcelona Gallery Weekend (1-4 octubre) que se celebra en diversos centres d’art de la capital catalana i de L’Hospitalet de Llobregat.