Contrapunt. Arranz-Bravo

Exposició actual

Col·labora. EASD Serra i Abella de L’Hospitalet

No hi ha rastre ni acció en la figura d’Eduard Arranz-Bravo (Barcelona, 1941) que no ens aparegui com a un fervorós contrapunt. Pensem en l’extraordinària celebració cromàtica que va significar la fàbrica Tipel en contrast amb la griso del franquisme. O la seva figuració efusiva reaccionant contra l’abstracció informalista regnant durant els seixanta a Barcelona. Contrapunt vital, també, quan, en plena popularitat, a les portes de la mort de dictador, el nostre artista es trasllada a una masia a Vespella de Gaià (Tarragona). O el contrapunt dels vuitanta: quan aliè al boom pictòric que caracteritzà aquells anys, es refugià a la població marinera i taciturna de Cadaqués. I, finalment, contrapunt artístic i vital a partir dels noranta: el moviment conceptual marca el to artistic d’una dècada, davant la qual Arranz-Bravo reacciona accentuant el seu interès i dedicació en la pintura, avui refugi privilegiat per a reflexionar sobre qüestions fondes de l’existència.

Arranz-Bravo entén la seva obra actual com una espècie de contrapunt musical: aquest so breu, vibrant i intens que contrasta amb tota la resta de música de fons de la partitura, però no per a negar-la, sinó per a afirmar-la amb mé rotunditat. Una fuetada cromàtica sentida que ens fagi vibrar com a éssers humans. És com una roca agresta enmig de la uniformitat d’un jardí japonès; un nota greu inesperada en una fuga ascendent de Bach; o com una pinzellada espontània i precisa sobre un fons pàlit en un dels darrers quadres de Joan Miró. Moments subtils d’intensitat creativa, que Arranz-Bravo ha treballat per a
l’exposició metafòricament, en un projecte de conjunt que integra la pintura, l’escultura, el dibuix i l’obra sobre paper.

L’exposició compta amb la col·laboració de l’Escola d’Art i Disseny Serra i Abella de L’Hospitalet, el qual en el curs de l’exposició presentarà un projecte d fotografia i disseny a partir de la idea de Contrapunt.