Jugar com una fruita no és Jugar. Mònica Planes i Alejandro Palacín

Exposició actual

Jugar com una fruita no és jugar, de Mònica Planes (1992) i Alejandro Palacín (1989), és la primera mostra com a tàndem creatiu dels dos artistes residents a l’Hospitalet. Planes i Palacín parteixen d’una recerca entorn dels espais d’oci i els objectes quotidians per reflexionar sobre les diferències entre utilitzar i jugar.

En la seva investigació han arribat a certs patrons que es repeteixen, arquetips de les ti- pologies tant dels espais d’oci com dels objectes: un teatre grec, un skatepark, una pica, una banyera o una safata, etc. Per interrelacionar els uns i els altres, es redueix l’espai a la categoria d’objecte fent-ne reproduccions a escala: d’aquesta manera, un teatre pot esdevenir una pica i un skatepark pot ser un plat (o un skate-plat). És arribat aquest punt que els nous objectes han de ser activats, tot propiciant la interacció entre l’objecte quotidià i l’element que habitualment hi encaixaria: una pica i l’aigua, o un plat i el menjar, per exemple. En aquesta activació és on es detecten les relacions formals i essencials tant dels espais com dels objectes: en una pica teatre, l’aigua cau per les grades de la mateixa manera que la mirada del públic es precipita sobre l’escena, que en aquest cas estaria protagonitzada per un desguàs.

Amb un comissariat a quatre mans de David Armengol i Albert Mercadé, Planes i Palacín proposen veure fins a quin punt és l’entorn el que exerceix una influència sobre nosaltres o si, per contra, som nosaltres els que esdevenim subjecte dins l’espai.

(Jordi Garrido)