Pablo del Pozo. Al muerto, tiempo encima.

Exposició actual

Pablo del Pozo (Badajoz, 1994) presenta Al muerto, tiempo encima, el seu darrer projecte expositiu per la Fundació Arranz-Bravo. Comissariada pel crític i historiador de l’art Jordi Garrido, l’exposició proposa un trajecte doble a través del procés creatiu de l’artista i del procés de coneixement humà. Mitjançant tres elements diferents, la matèria, l’essència i l’espai, del Pozo reflexiona sobre la relació amb l’entorn mitjançant el cos i sobre el seu propi trajecte en la creació artística.

Al muerto, tiempo encima busca evidenciar que tota acció té un residu, i aquest és també part tant del producte final (idea, obra, etc.) com del propi procés vital. Paral·lelament, l’exposició proposa també un trajecte a través del procés artístic de Pablo del Pozo. Les obres mostrades comencen en el treball purament escultòric, on les formes reprodueixen crostes i escorces – residus de la natura – i continuen en la deconstrucció del cos en els atuells essencials de terrissa, per concloure amb les peces consumides pel foc. Aquest trajecte existencialista conclou amb la incorporació de les obres pictòriques de Del Pozo: papers on trobem representacions esquemàtiques de la figura i rostre humans. En aquestes peces hi trobem les marques del pes del periple matèric d’en Pablo: el dibuix esculpeix el paper i el converteix en una obra tridimensional.

Al muerto, tiempo encima parla, en última instància, de la intimitat de Pablo del Pozo, entesa a la manera del filòsof Josep Maria Esquirol: una intimitat no com un interior, sinó relativa a allò que li és proper i central, nuclear, de si mateix. En un temps en què l’ésser humà es perd en les distàncies i no repara en allò que ens és més pròxim, en Pablo apel·la a la importància tant de l’entorn com del procés de relació amb aquest. La proximitat no es mesura per la distància respecte a un objecte, si no per l’atenció i la cura que posem en les coses.