Eduard Arranz-Bravo / Francesc Parcerisas

    Exposició actual

    La Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet inaugura una exposició dedicada a revisar la relació artística i literària entre el poeta Francesc Parcerisas i el pintor Eduard Arranz-Bravo, al llarg de més de quaranta anys d’amistat. Es tracta d’una de les col·laboracions entre pintor i poeta més prolífiques de l’art contemporani català: amb prop de trenta obres conjuntes, principalment en format de llibre d’artista, però també en forma de poemaris il·lustrats, retrats, catàlegs, i tot un flux d’intercanvi epistolar, testimoni únic dels anhels de llibertat i experimentació artística dels anys finals de la dictadura.

    El període més intens de col·laboració artística entre Arranz i Parcerisas es dona a finals dels anys seixanta, quan la Galeria Gaspar promou l’edició de llibres d’artista emblemàtics: Mes Plec (1967), Dibuix-dibuix (1968), Granollers Fulla Baixa (1973); iniciatives que anaven acompanyades de projectes independents, com Escultures de Mar (1969) o La gallina i l’adolescent (1973), aquest darrer realitzat a la Eivissa llibertària dels anys setanta.

    L’exposició també mostra obres més recents, com el conjunt de poemes i gravats On éreu (2009), una revisió autocrítica de la mirada utòpica de joventut. La mostra es complementa amb vídeos, retrats i objectes que segellen una amistat sostinguda en el temps, fructífera i fraternal.

    Francesc Parcerisas (Begas, 1944) és poeta, traductor i crític literari. Membre destacat de la generació literària dels 70, ha publicat molts llibres de poemes i ha rebut nombrosos premis, com ara el Carles Riba del 1966, el Joan Alcover del 1975, el de la Crítica de poesia catalana (1983) i el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, el mateix any. L’any 1991 Triomf del present, recull de la seva obra poètica, rebé el premi Lletra d’Or. Amb el seu primer llibre de prosa, La primavera a Pequín (2013), ha aconseguit el Premi Llibreter de narrativa 2013. El 2015 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura «per la rellevància de la seva poesia, de l’obra traduïda i la seva labor com a crític literari»

    Exposició a cura de: Albert Mercadé
    Obertura exposició: Dijous 3 de desembre a partir de les 17h (amb mesures de prevenció anti-Covid)

    Fundació Arranz-Bravo.
    Dijous a dissabte: 17h a 20h. Diumenge: 11h-14h
    Av. Tarradellas, 44. L’Hospitalet. CC Tecla Sala (M: L1 Torrassa)

    Negativeland 2. Joan Pallé

    Exposició actual

    Negativeland 2 és la segona part del projecte que l’artista Joan Pallé (Lleida, 1989) va presentar a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) el 2018. En tots dos episodis Pallé emprén una reflexió plàstica sobre la idea de ‘negativitat’ i l’exploració dels efectes d’aquest concepte a l’espai urbà. El principi de ‘negativitat’ és un de les idees troncals del pensament contemporani, concebut pel filòsof sudcoreà Byun-Chul Han (Seúl, 1959), qui n’ha fet l’eix del seu cos filosòfic des del seu primer assaig La societat de la transparència (2012).

    El concepte de Han és una reacció al principi d’hiperpositivitat que regeix la societat contemporània: la societat dels smiley, dels win-win, dels super!, dels seguim!, expressions que apareixen als ulls de Han com la darrera disfressa lèxica del sempre camaleònic ideari neoliberal, ara en mans de la nova economia digital. El principi de negativitat que defensa Han és el revers de la moneda: és la vivència profunda, lenta, dissident i misteriosa de la realitat des de la consciència tràgica, acceptant l’angoixa, la diferència i el conflicte com a principi motriu de la vida i l’existència.

    A Negativeland Joan Pallé li ha interessat investigar les possibles derives de la negativitat en l’espai públic. Tal i com explica l’antropòleg Manuel Delgado, l’espai públic és una idea abstracta i que s’associa fàcilment al neoliberalisme: un ideal utòpic i positiu d’ordre, salubritat, lleure i civilitat en que l’arquitectura i l’urbanisme moderns s’inspiren per erradicar el desordre, la dissidència i la negativitat d’una realitat social determinada. A Joan Pallé li interessa explorar el que Delgado anomenaria les formes ritualístiques i amb potencial simbòlic que sorgeixen dels conflictes sorgits a l’espai públic. El principal: el foc, sorgit de la crema d’autobusos i cotxes per part de les guerrilles urbanes que es defensen davant l’avenç de l’autoritat defensora de l’ordre i el negoci. En aquest sentit, l’exposició està articulada per escultures i dibuixos d’autobusos, furgonetes i cossos en flames, encesos durant diferents aldarulls i conflictes urbans. Pallé també li interessen els fenòmens de virulència contra les estructures de comunicació del capitalisme que ocupen l’espai públic, com les antenes de comunicació -la peça principal de la mostra, al pati de la fundació- o les estructures dels panells publicitaris.

    L’exposició Negativeland2 fa part del programa oficial del BcnGalleryWeekend a l’Hospitalet i compta amb la col·laboració del IEI
    (Institut Estudis Ilerdencs)

    Joan Pallé (Lleida, 1989). Viu i treballa a Barcelona. Va obtenir el grau en Belles Arts (2017) per la Universitat de Barcelona. L'any 2017 es converteix en artista resident a Fabra i Coats (Barcelona) a través del programa de residència de Sant Andreu contemporani (SAC_FIC). En els últims anys ha rebut la beca de residència de la Panera en col·laboració amb el CDAN i
    Centre d’Art i Natura de Farrera; la beca de creació artística per al festival MAU de Rocaumbert fàbrica de les arts (Granollers); la beca d’investigació artística de la Sala d’Art Jove de la Generalitat en col·laboració amb el Macba; la beca d’investigació de la Escocesa; la beca de producció artística de Baumannlab (Terrassa); la beca de producció de Banc Sabadell Art  Sala Parés (Barcelona); i ha estat guanyador del certamen d'arts visuals Biennal Larva, I.E.I., Lleida. Ha participat en exposicions col·lectives, en centres artístics com Fabra i Coats (Barcelona), Museu Can Framis (Barcelona), Le Beffroi Ville de Montrouge (París), Kunstbygningen i VRA, Højskolevej (Dinamarca), entre d’altres.