Bernat Daviu. Garrofistes

    Exposició actual

    Bernat Daviu (Girona, 1985) és un cul inquiet de l’actual escena artística barcelonina. Artista i galerista, Daviu compagina la direcció dels espais Passatge Studio i la galeria Bombon projects amb una prolífica activitat com a artista i com a fundador del grup Forever Blowing Bubbles. Format a l’escola d’art Central Saint Martins de Londres, els seus interessos artístics es fonamenten en la recuperació de l’esperit utòpic i revolucionari dels moviments d’avantguarda, des d’una perspectiva alhora romàntica, irònica i contestatària. Mogut per aquest ideal Bernat Daviu funda el moviment Garrofista, un grup format per artistes, músics, escriptors i poetes de l’escena artística emergent, que es reuneixen al voltant de la garrofa com a metàfora de la precarietat i la resistència. Artistes i creadors es troben en un context fictici d’avantguarda que en Bernat Daviu organitza i imagina en diferents formats: la pintura, el vídeo, l’escriptura o la performance.

    Després de la presentació del grup Garrofista a la Fundació Joan Miró (festival Loop 2016) i al MACBA (A l’Internacional d’Antoni Miralda i Montse Guillen, abril 2016), Bernat Daviu proposa un tercer acte del grup a la Fundació Arranz-Bravo. Es tracta d’una exposició de retrats de membres del col·lectiu realitzats per ell mateix. S’hi podran veure els artistes Aldo Urbano, Marcel Rubio, Patricia Fernandez, Enric Farrés, Daniel Moreno o Lluc Baños, la cantant Martina Borrut, la gastrònoma Susana Sunçais, la galerista Joana Roda, la comissària Caterina Almirall, el guitarrista Gerard Serra, l’escriptor Victor Balcells, el director de cinema Marc Roca o la productora Sira Roda.

    Activitats complementàries
    En el marc del festival Loop -18- 27 de maig-, Marc Roca (un dels membres fundadors del moviment i co-director de la pel·lícula del moviment Guanyar-se les garrofes) juntament amb Artur Tort, Marc Cuscó i Gabriel Ventura presentaran la pel·lícula El néctar de la inflació (2017).

    Arranz-Bravo 75-75

    Exposició actual

    Des de la fundació hem tingut la pensada de celebrar el 75è aniversari de l’Eduard Arranz-Bravo amb un projecte a l’alçada de les circumstàncies. 75 personalitats del món de la cultura i de la societat civil  -crítics d’art, poetes, mestres, estudiants, artistes, ciutadans de L’Hospitalet…- han estat convidats a escollir i comentar una obra d’art de l’artista. Els hi hem proposat una selecció de 75 peces, formada per cinquanta-nou obres inèdites d’Arranz-Bravo, sis objectes de la seva col·lecció personal i deu obres provinents del fons de la Fundació Arranz-Bravo. D’una manera o altra, tots els moments artístics de l’Arranz-Bravo hi estan representats. Les 75 obres amb les seves 75 interpretacions les podeu descobrir en la present exposició i en l’edició especial que hem publicat per a l’ocasió.

    L’aportació de cadascun dels participants ha ajudat a reconstruir una biografia artística d’Eduard Arranz- Bravo del tot atípica: el despertar creatiu dels anys seixanta amb l’evocació dels seus companys de generació (Isidor Prenafeta, Antoni Llena, Francesc Parcerisas) i crítics del moment (José Corredor- Matheos); l’esbojarrament dels setanta amb la feliç interpretació de protagonistes de l’època (Lluís Bassat, Antoni Marí, Jordi Garcés), la mirada dels historiadors experts (Àlex Mitrani) o l’experiència dels seus galeristes (Gaspar); la creativitat lluminosa dels vuitanta a Cadaqués des de l’autoritat crítica de Vicenç Altaió o la vivència del galerista Àlex Nogueras; l’obertura internacional dels noranta amb el copiós grup de seguidors nord-americans vinculats a la galeria Franklin Bowles de San Francisco i Nova York; la connexió de la crítica catalana amb la pintura actual d’Arranz-Bravo, tant la més experimentada (Sílvia Muñoz, Núria Poch, Ricard Planas, Conxita Oliver, Martina Millà, Jèssica Jaques, Josep de Calassanç Laplana, Mercè Pomers, Joan González i Lluís Nacenta) com la més jove (Jordi Garrido, Bernat Puigdollers, Georgina Parrilla, Aina Mercader, Marta Sánchez), i la connexió retinal d’Arranz-Bravo amb els artistes més joves (Marcel Rubio, Raúl Páez, Francesc Ruiz Abad, Pere Llobera, Miquel Gelabert, Martí Cormand, German Consetti, Albert Arribas, Artur Muñoz i Bernat Daviu) i professors de Belles Arts (Mar Redondo i Roser Masip); i finalment, l’estret vincle amb la ciutat de l’Hospitalet i les moltes complicitats teixides des dels anys vuitanta i durant l’acció de la Fundació amb escoles, professors, galeristes, alumnes, artistes, directors de museus, associacions i la governança de la ciutat.